El segon acte, que porta per títol "Tot el que és sòlid s’esvaneix", és una travessa per un grup d’obres que permeten entendre fins on la pulsió abstracta no va esgotar els seus límits; al contrari, potser continua sent la forma del llenguatge que mesura l’esforç dels artistes per comprendre el caos sense la voluntat de domesticar-lo.
